Cites documentals i fonts: pl. del Doctor Robert
"En l'any 1818, tractat ja l'afer, el noble senyor Antoni Cortès d'Andrade, Marquès de Ciutadilla i descendent de les antigues famílies dels Clasquerí i dels Meca va donar per residència del Col·legi el seu palau del carrer Alt del Pedregar, edifici que és ara solar de la Plaça del Dr. Robert i havia estat, altre temps, casal de l'antiga família dels Marquet." (p. 293) "...amb l'edificació del nou col·legi escolapi sobre línia avançada van obtenir-se dues coses: figura de major regularitat de la Plaça de Sant Roc i més amplitud per a l'hort restant dels Escolapis que havia d'ésser Plaça del Dr. Robert amb el temps." (p. 342) "Plaça del Dr. Robert.- Aquesta plaça prengué començament del pati dels Escolapis, col·locat entre llur edifici més vell (el casal dels Meques) i el més nou (el que mirava a la Plaça del Dr. Robert). [...] En desembre de 1898, l'Ajuntament va fer la compra del casal i com que, per la seva vellesa, amenaçava ruïna, decidí, en maig de 1899, aterrar-lo i traslladar les dependències municipals que s'hi estatjaven, Quarteret de Bombers i Escoles. L'Ajuntament agregà, aleshores, el solar resultant al seu pati o jardí. Tot aquest espai va rebre, en abril de 1902, la consideració de Plaça amb el nom del Dr. Robert que acabava de morir aleshores, amb la glòria d'haver estat el fundador del catalanisme polític. La Plaça del Dr. Robert llindava a tramuntana amb les cases velles de la Travessia de l'Església; aquesta limitació frustrava l'efecte de la reforma urbana. L'Ajuntament, desitjós d'acabar-la, en 1903, va resoldre eliminar la part de carrer de la Travessia termenera amb la Plaça. En 17 de setembre de 1904 s'inicià l'enderroc de la casa extrema i cantonera amb el carrer Alt del Pedregar, i pel setembre de 1905 en caigueren quatre més, entre elles l'anomenat Hostal de Manresa, que fou aterrat per causa de ruïna, i expropiat a les darreries de l'any següent. Amb això, la Plaça del Dr. Robert prengué la forma i extensió actuals." (p. 394-395).
"Indici de la densitat de relacions humanes que, d'antic, tingué Sabadell, és que, entrant el present segle la ciutat encara comptava cinc hostals, espaiosos establiments d'acollida on es podia beure, menjar, dormir, entrevistar-se, negociejar, dipositar carruatges i establar les cavalleries. Senzills i populars, els hostals, encara que admetessin gent a dispesa, més aviat eren servitud de viatgers de poca estaria. Sense escorcollar en els que foren primitius hostals de la vila, el que nosaltres recordem com a més antic fou el que se'n deia de Manresa, que es trobava situat a l'avui plaça del Doctor Robert, més o menys on s'alça el monument a la memòria d'uns caiguts en la guerra espanyola; prop seu, a tocar de la cantonada del carrer del Pedregar, existia un abeurador d'aigües perpètues, que era públic." (p. 46)